ANGULÀRIA 2 - 1 LINYOLA

Ibra, la velocitat personificada.

VICTÒRIA DE PRESTIGI

Avui l’afició de l’Angulària s’ho ha passat d’allò mes be.  S’ha guanyat un partit davant d’un equip molt ben posicionat al quart lloc de la taula. El Linyola és un equip capdavanter i candidat ha ocupar les millors places.

Una victòria com la d’avui ens feia falta, tan per l’afició com per l’auto-convenciment dels mateixos jugadors de que són capaços de fer el mateix o millor futbol que qualsevol altre, i que la posició que s’ocupava era fictícia, tal com vaig dir en el comentari últim.

Hem sortit del pou, i jugant com avui, segur que anirem remuntant i situant-se en una zona tranquil·la, que crec sincerament ens mereixem.

S’ha vençut, però no d’una manera fàcil ni molt menys; al davant teníem un equipàs  al que s’havia de superar amb la suma de factors com joc, esforç, valentia i sacrifici, durant els noranta minuts i l’afegit; i dic el temps de descompte, perquè alguns punts els hem perdut en aquest període.

Que no ha estat fàcil ho demostra el fet que al minut tretze ja hem encaixat el gol, que seria l’únic, mitjançant la culminació d’una bona jugada i que Apha ha creuat molt be al fons de la porteria. Eren els millors moments del Linyola que en la primera part ha fet un gran desgast amb ganes d’ampliar el marcador i un xut al pal inclòs. No s’ha produït gràcies a la contenció de les línies medul·lar i defensiva que paraven les embranzides perilloses del Linyola.

Amb aquest desavantatge hem arribat al descans i l’esperança de que el ritme que imposaven els visitants, no podrien mantindre’ l tot el partit.

I realment així ha estat, la segona part ha estat nostra; amb el redreçament de posicions que ha imposat el mister, el partit ha fet un canvi radical, doncs als tres minuts de la represa Manel ha rebut una pilota amb condicions que no ha desaprofitat, i quant el porter iniciava la sortida, amb molta serenitat i picardia, el nostre 8 que no falla, l’ha clavat a ras de pal, impossible d’aturar.   Era l’empat a un i començava un altre partit; el Linyola mes esgotat per la primera part i l’Angulària mes convençut de les seves possibilitats; de dominats hem passat a dominadors del joc, arribant amb mes fluïdesa i perill a la porteria de Edu, fent que en algunes ocasions s’hagués d’emplear a fons davant les ocasions que ja sovintejaven per part de l’Angulària.

Val a dir que poc després de l’empat, els forasters s’han vist amb inferioritat numèrica, per l’expulsió amb targeta vermella i per agressió, del seu davanter centre Apha, autor del gol seu. Això també s’ha notat en l’efectivitat del Linyola. Nosaltres també ens hem vist privats del nostre bon lateral Piore, per doble amonestació groga, però ja als minuts finals.

Entretant, l’Angulària anava fent mèrits per, al menys no perdre, i qui sap si aconseguir la proesa  de doblegar un bloc tant reconegut com el Linyola.

El Linyola, a mesura que passaven els minuts anava endurint i travant el joc, però els locals no s’arrugaven intentant lo impensable, marcar el segon i arrodonir una brillant tarda de futbol.

I la proesa s’ha consumat  a raó d’un corner que s’ha vist obligat ha desviar el porter, després de tocar l’esfèric al pal al minut 84.

 El llançament l’ha efectuat Vila que havia sortit poc abans, amb tanta precisió que, Abraham avançant-se a l’acció del porter, l’ha pentinat i l’ha clavat al fons de la xarxa. 

Era el gol de la victòria que ens donava tres punts vitals en la lluita per escapolir-nos dels llocs d’abaix, i una injecció de moral balsàmica de cara a propers compromisos que podrem afrontar amb mes confiança i autoestima.