BUTSÈNIT DE MONGAI 1 - 2 ANGULÀRIA

UNA VICTÒRIA DE PRESTIGI

En la jornada 6 de Tercera Catalana, l’Angulària ha aconseguit endur-se els tres punts d’un dels camps més difícils de puntuar de la categoria;  pocs equips podran treure alguna cosa. Les dos aficions han gaudit d’un gran partit de futbol, en el que podia guanyar qualsevol dels dos, o si més no, un empat tampoc hauria estat injust.

Dic difícil, en el bon sentit de la paraula, i és que el Butsenit ha format un bloc molt compacte i combatiu, que junt a la força física, la lluita constant, i elaborant un bon futbol, es tradueix en un gran equip cridat a ocupar una posició capdavantera de la taula.

Radu, tallant un atac del Butsènit.

Per això dic que ha estat un triomf de molt mèrit, en el que l’Angulària ha sabut sofrir del primer a l’últim instant. Ambdós conjunts han lluitat fins al xiulet que donava fi a l’emocionant encontre viscut diumenge damunt el preciós terreny de joc que disposa el Butsenit.  Aquesta victòria al seu camp, se’ns resistia des de feia molts anys.

El 0-1 ha estat bastant matiner, ja que al minut 9, on la lluita s’estava debatent al mig del camp, Manel ha rebut una pilota en condicions que ha engaltat amb l’esquerra des de fora de l’àrea, un xut impressionant que després de fregar el pal esquerre, s’ha colat imparable al fons de porteria. Un gran gol que encarrilava el que seria un gran resultat.

Didac, guanyant la posició i evitant un perill.

El bon joc s’anava imposant pels dos conjunts, els locals buscant la igualada, i els anglesolins procurant ampliar el marcador, que no es bellugaria en aquesta part,  però l’Angulària portava en aquest temps, el pes del partit i el domini de la pilota, fent ús del tòpic aquell que, entretant tu tens l’esfèrica, el contrari no pot crear perill.

La segona ha estat encara més disputada, pel fet que al minut 59, una jugada del trio atacant, ha posat una pilota amb avantatge a Oscar que, molt ràpidament ha guanyat la posició al defensor, per creuar-la davant la desesperada sortida del bon porter Ivan.

El 0-2 obra de Oscar, donava tranquilitat.

Aquest 0-2 semblava que faria baixar els braços al Butsenit, però res més lluny de la realitat, ja que dos minuts després, un xut bombejat des de quasi mig camp, ha agafat un pel avançat al nostre porter Adrià, que perjudicat pel sol de cara, no ha pogut impedir que el 1-2 s’enfilés al marcador. Era el minut 61, i podia passar de tot.

Aquests trenta minuts restants, sí que han estat una prova de foc per l’Angulària, que ha tingut que demostrar la seva capacitat de sofriment i sacrifici per aguantar les envestides i la millor pressió que, en aquesta part, exercia el Butsenit, convençut de que, si mes no, podia empatar el partit; però els nostres no estaven disposats a cedir cap punt, i amb una defensa i una mitja encomiables, feien inútils  els nombrosos intents d’una bona davantera que ho intentava però no podia.

En els minuts finals, en dos contracops, encara hauríem pogut   ampliar el marcador a favor nostre, però el porter ho ha evitat amb dos aturades de molt mèrit.

Ells també l’han tingut a l’últim minut; en l’única malentesa de la defensa un davanter, s’ha plantat sol davant Adrià, però incomprensiblement, l’ha xutat molt desviada. Aquí hem tingut la sort de cara, i el Butsenit ha perdut l'oportunitat de sumar un punt que, tal vegada es mereixia.

Malgrat tot, hem sumat tres punts d'or, i seguim mantenint la segona posició, emparellats amb el Ponts i el Torregrossa.

Diumenge ens visita el Verdú, partit que sempre desperta interés.

Missió complida, i tres punts més al sarró.

BUTSÈNIT: Ivan, Job, Mostapha, Vadillo, (Bia),  Eroles, (Fahham), Frank, Zahti, Bumbar, Farcas, (Gerard), Barkouki, Pacurariu.

ANGULARIA: Adrià, Radu, Piore, Omar, Jonny, Manel, (Simeó), Xime, (Bryan),  Gallardo, Didac, Arrufat, (Aaron), Segués, (Martin).

Gols: 0-1, min. 9, Manel; 0-2, min. 59, Xime; 1-2, min. 61, Farcas.

ARBITRE: Artur Calbeto, bé.