ANGULARIA 2 - 0 LA SEU D'URGELL

                                    L'ANGULÀRIA GUANYA I CONVENÇ

A la foto Ruben i Manel, dos referents en atac.

En partit corresponent a la quarta jornada, i en un encontre passat per aigua, l’Angulària ha brindat a l’afició la primera victòria de lo que portem de temporada.

S’ha vist un duel disputat i entretingut que no s’ha resolt fins al minut 87, en el que Ibra, en una gran jugada personal, ha posat el 2-0 i la tranquil·litat als seguidors.

Es just destacar que avui el locals han jugat per guanyar i s’han fet mereixedors d’una golejada molt mes àmplia, però en el metres finals no han sabut definir per verdadera mala sort.

Els primers vint minuts han estat de clar domini local, i s’endevinava que, avui, els tres punts eren assequibles; però els contraris no ho posaven fàcil, aposentant-se al terreny de joc i arribant amb alguna ocasió de perill que no han transformat.

El partit s’ha equilibrat i, quant ja es contava anar al descans amb empat a zero, Abdoulaye inica una jugada al mig del camp i combina amb la davantera, que en quatre tocs de qualitat, Manel la controla amb el pit que, en una demostració de sang freda, posa la pilota fora l’abast del porter Magi. Era el minut 43 i les coses es posaven be per començar la segona part amb confiança.

A la represa i amb els canvis de rigor per allò de les rotacions, el domini s’accentuà molt mes, i els nostres jugadors han tingut l’oportunitat de celebrar   una golejada que no s’ha produït per verdadera mala sort, ja que cinc o sis gols haguessin pogut pujar al marcador, però per centímetres unes vegades i altres per manca d’oportunisme, es mantenia una renda ajustada que en qualsevol moment es podia vindre  a baix, ja que un gol de fortuna forastera també hi cabia, i les coses s’haurien complicat.

La tranquil·litat definitiva ha tardat en arribar, donat que fins al minut 87 i en el primer partit que debutava Ibra, ens ha regalat la millor jugada de la tarda, i a la vegada lo que seria la certificació de la victòria.

Recollint un rebuig al mig del camp, i enfilant porteria amb pilota controlada, anava deixant enrere per velocitat, a la defensa visitant, fins plantar-se sol davant porteria, i sortejant la sortida del porter, marca un gran gol que arranca l’aplaudiment de tothom, assegurant-se així els tres punts i la victòria.

Triomf que tal com vaig comentar en l’escrit anterior, serà una gran injecció de moral de cara a propers partits en els  que tindrem que barallar-nos contra equips molt mes bregats i veterans en la categoria.                                                           

BALAFIA 0 - 0 ANGULÀRIA

SUMAR SEMPRE ÉS IMPORTANT

DEFENSANT UN CORNER

L’Angularia ha sumat un punt positiu lluny de casa; aquesta vegada al camp del Balafia, equip recent ascendit com nosaltres.

Lo que perdem a casa ho recuperem a fora, encara que no del tot.

Malgrat el resultat, que sempre es bo sumar, en el global del partit no vam estar del tot fins com en altres enfrontaments.

Ja sigui pel joc dur del contrari, alguna baixa important, o és que no teníem la tarda,  el cas és que l’equip no trobava la forma de sortir amb pilota controlada i forçar perills, segurament pel fet de que el contrari ja ens pressionava ben amunt, impedint crear jugades clares de gol.

La primera part el joc estava bastant equilibrat, però en la segona, la diferència es va accentuar i la major part del temps es va jugar al nostre terreny, posant a prova tota la defensa i, en especial al porter Jordi, que va fer aturades de molt mèrit.

Ni tota la pressió del Balafia ni l’ajut de l’àrbitre, que els va regalar un penal totalment inexistent, van poder amb la seguretat i compromís de tots els jugadors de l’Angulària, que és van buidar a fons. Esmentar que també ens vam veure mancats de Viladrich, al ser expulsat amb dos grogues, jugador que no podrem comptar diumenge vinent, davant La Seu d’Urgell.

Una victòria a casa, seria un revulsiu d’ànim per l’equip i afició local.

ANGULARIA 0 - 5 ANDORRA

Salutació dels equips i trio arbitral.

Avui hem vist  l’altra cara de la moneda. L’Andorra ens ha superat àmpliament  en totes les lìnies .

Tenen molt bon equip i han demostrat que volen recuperar la categoria perduda, i nosaltres hem estat els primers damnificats, ja que la jornada anterior no van jugar per allò  dels partits de selecció. Perdre davant bona part de jugadors seleccionats per Andorra, es pot qualificar de bastant normal, encara que els hem aguantat fins al minut 38. 

La primera part ha finalitzat amb un 0-2 obra del mateix jugador Veiga, però a la represa i a partir del tercer gol al minut 66 ja veiem que poca cosa podiem  fer. El quart i cinquè han arribat a  l'últim quart d’hora, obra de Ferrer i Dario en els minuts 77 i 87.

Malgrat tot, l’equip no s’ha rendit, i ha tingut ocasions per maquillar el resultat, si els pals i les ocasions fallades no ho haguessin impedit.

Una derrota davant l’Andorra era previsible, però no per això ens tenim que vindre a baix, ans el contrari, procurar recuperar el bon joc habitual i recuperar els punts en propers partits.

S'ha demostrat que tots els jugadors que han intervingut, han donat tot el que podien, però davant d'una evident superioritat, tant sols queda felicitar als andorrans.

ALCARRÁS 1 - 1 ANGULÀRIA

BON DEBUT A LA NOVA CATEGORIA

Equip inicial. Van intervindre també Vidal, Farre i Radu amb gran encert.

L’Angulària ha començat amb bon peu l’estrena de la 2ª Catalana, arrancant un valuós punt del camp del C.F. Alcarrás, equip de reconeguda categoria i que la temporada passada es classificà en llocs capdavanters.

Els primers vint minuts pesava la responsabilitat que representa ser el novell del  grup davant un equip bregat que, la veritat sigui dita, en aquest període, no vam poder sortir del nostre camp, amb l únic objectiu d’evitar alguna arribada clara per part dels locals; cosa que la defensa va fer a la perfecció.

A mesura que passaven els minuts, els nostres s’anaven auto convencent de poder plantar cara i desplegar un joc mes pràctic que frenés la suposada superioritat que, fins el moment, no havien demostrat en lo que a perill real es refereix.

A tot això, i fins arribar al descans les forces s’igualaren bastant, fins al punt de que ens podíem avançar un una ocasió que vam fallar quasi sota pals. Ells també van disposar de dos bastants clares que tampoc van aprofitar.

Als vestidors amb un esperançador 0-0.

A la represa, amb la confiança recuperada i el convenciment de que es podia treure quelcom positiu, les ocasions mes o menys clares anaven sovintejant, però la nostra cobertura, molt eficaç i contundent, no donava opcions als atacants que es veien impotents d’inaugurar el marcador.

Però al minut 54 va arribar el primer gol en una d’aquelles jugades desgraciades que, fins i tot veiem per la TV en equips de primera.

El nostre porter, al voler passar per terra una pilota a un company, se li quedà un pel curta, donant l’avantatge de recuperar-la el seu davanter Guitart, que no va fallar al afusellar literalment a Jordi. Errada que quant es produeix en una altra zona, no sol passar res, però dins l’àrea sembla mes accentuada. Són coses del futbol, petits detalls que marquen un partit.

L’Angulària no es va arrugar i, sobreposant-se al contratemps, continuà lluitant en busca d’un gol que compensés el gran esforç i bon joc que desplegaven. Es van desfer del temor i respecte que el contrari imposava.

A la vegada que tota la defensa es mostrava intractable, els atacants creaven ocasions per merèixer premi, encara que fos mínim.

I quant una cosa es persegueix amb tenacitat i convicció, normalment s’aconsegueix.

I el premi va arribar al minut 84, quant un davanter és objecte de falta escorada a l’esquerra. El nostre especialista Vidal és l’encarregat de llençar-la i posar-la justament al punt adequat on es trobava Manel, que anticipant-se a l’alçada dels defensors, de cap la creuà al fons de la porteria. Un gran gol que posaven les coses al seu lloc momentàniament.

Però mancaven sis minuts i l’afegit, temps suficient perquè els locals es bolquessin en busca de la victòria que en cap moment es van merèixer.

I a fe que la van tindre, a no ser per la gran intervenció del nostre bon porter que la va treure del mateix escaire, quant ja tothom la veiem dins.

Va ser una falta just a la ratlla de l’àrea a l’últim minut de la pròrroga; es va llençar amb tota l’ intenció del mont, però aquesta vegada Jordi, va compensar el petit regal del seu gol, amb una aturada d’aquelles que es recorden, i va salvar un punt que semblava perdut. Són coses de la grandesa del futbol.

A continuar en aquesta línia, tot i esperant la propera visita de l’Andorra la jornada vinent.