ANGULÀRIA 1 - 2 TÀRREGA

Derrota amarga la que vam sofrir altra vegada a casa davant el Tàrrega; un partit que ens convenia guanyar, primer de cara a l'afició que no ens falla, però que li costa veure victòries locals, i després pel sol fet de que ens hauriem consolidat al quart lloc de la taula.

En canvi el deixar de guanyar tres punts ens ha representat retrocedir a la vuitena posició, això demostra la igualtat que hi ha entre la zona alta i la mitjana.

El partit va estar molt igualat i es va veure bon futbol per part dels dos equips; el public, malgrat la derrota, va disfrutar pel joc vistós, no pas pel resultat final.

En un contracop, el Tàrrega es va adelantar al marcar el primer gol per obra de Pacheco al minut 10, cosa que va fer que es replegués i deixés la iniciativa als locals, que ho van intentar sense èxit gràcies a una bona defensa i millor porter; vam estavellar una pilota al pal que podia significar l'empat; i així vam arribar al descans.

A la represa, semblava que els podiem superar i guanyar el partit, ja que al primer minut va arribar l'empat per obra de Crespo. La cosa pintava bé i seguiem presionant al camp dels visitants, però el gol es negava.

El Tàrrega amb jugadors joves i ràpids, van aprofitar un altra pilota llarga per aconseguir posar-se de nou per davant al marcador; era el minut 79 i el seu golejador Vicente no va perdonar.

Quedaven pocs minuts, però l'Angulària va apretar d'allò més, per, al menys empatar; i a fé que vam tindre l'oportunitat de lograr-ho, ja que al minut 86 vam disposar d'un penal al nostre favor i que, malauradament, el porter es va lluïr i va intuïr la intenció del llençador, fent la gran aturada de la tarda.

El desensís va ser general  i ens vam tenir que quedar en el dubte de que, en cas d'empatar, podiem inclús alçar-nos amb la victòria, ja que com dic, petits detalls van representar el guanyar o perdre.

A la foto, David Puig, ún dels dastacats del partit i un bon reforç per l'Angulària.

VILANOVA DE LA BARCA 2 - 2 ANGULÀRIA

EMPAT AMB REGUST DE DERROTA

Avui hem tret un empat al camp del Vva. la Barca que, d'entrada, sumar a fora es sempre positiu, però tal com s'ha produït, dona la sensació d'haver perdut el partit.

Estavem controlant el duel des de l'inici i jugavem bastant bé, portant perill a la seva àrea però sense puguer concretar als metres finals. Els locals s'empleaven a fons i en una de les poques jugades, xuten a porta que, amb la pilota mullada no pot blocar el porter i la deixa als peus d'un davanter que l'empeny a porta. Un gol d'aquells que et deixa, si més no, una mica tocat.

L'Angulària ha continuat buscant l'igualada a cop de presió i persistència; fins que al minut 44, Oliveres amb combinació de tota la davantera ha establert l'empat que feia justicia al joc desplegat pels visitants. Amb 1-1 al descans, semblava que a la represa podriem solventar el partit amb certa facilitat, ja que per joc l'Angulària superava l'empenta i xoc dels locals.

Però ja se sap que en aquestes categories la força fisica i el anar-hi a totes, a vegades impideix finalitzar jugades mereixedores de gol.

I a mitjans de la segona part, amb domini alternatiu, un altra jugada sense perill, ens a costat el segon. Una pilota que anava fora de porta, i amb tota la bona intenció del nostre porter Jordi, al intentar recollir-la per guanyar temps, sense saver com, l'ha introduït a pròpia porta, en una jugada increible i desafortunada. Un gol de mol mala sort.

Era el 2-1 i encara una mica més deçebuts, els nostres intentaven alçar el resultat totalment injust. Anaven passant els minuts i poc a poc l'Angularia anava tancant al Vilanova a la seva àrea, però entre el porter, algun fora de jova inexistent, i la dura defensa local, feia impossible foradar.

I ja en el minut 86 i quant semblava que estavem condemnats, una fabulasa i ràpida jugada del trio atacant, ha permés a Santi Chica posar fora de l'abast del porter una pilota que ha suposat un mes que merescut empat i a tret en part, el mal regust de boca que hauría causat a la fidel afició de l'Angulària.

En aquests quatre minuts encara hem tingut tres ocasions que per verdadera mala sort no s'ha transformat en gol, amb una pilota al pal inclosa.

Total, malgrat l'empat, una tarda de molt mala sort, que de tant en tant, en aquest esport solt a passar. No guanya el que més s'ho mereix.



LA POBLA DE SEGUR 6 - 1 ANGULÀRIA

El partit d'avui ha sigut la creu de la moneda, algun dia es tenia que trencar la bona ratxa a domicili.


Una derrota es acceptable, però aquest contundent resultat de tenis, no reflexa la diferència vista al camp.

L'equip de La Pobla més acostumat al seu camp de terra, que contrasta totalment a la catifa del nostre, ben aviat s'ha adelantat al marcador en un xut des de llunt que ha agafat adelantat al porter.

Donavem la cara però l'equip local s'ha de recòneixer que hi anava més que nosaltres i al quart d'hora al marcador ja pujava el segon.

Els nostres han reaccionat una mica i per obra de Crespo hem escursat diferència, però a base d'empenta i bon joc el Pobla augmentava la renta i es posava amb 3-1, resultat en que s'ha arribat al descans.

A la segona part i en el trascurs dels primers trenta minuts,hem encaixat tres gols més que trencava tota mena de reacció als, ja desmoralitzats, jugadors de l'Angulària.

I lo que son les coses del futbol, en els quinze minuts finals hem tingut fins a quatre o cinc ocasions clares, de gol, que podien, si més nó, maquillar molt el resultat, però avui no era el nostre dia i, quasi a porta buida, hem desaprofitat totes les ocasions.

Total es una derrota que no ha de mermar els ànims de l'equip en aquets fabulós principi de temporada; encara mantenim la cinquena posició empatats a punts amb Bellpuig, el quart classificat, del qual ens podem sentir ben orgullosos.

Diumenge tenim un altre desplaçament al camp del Vilanova la Barca, del qual esperem treure algo positiu, si ens deixen, es clar.

ANGULÀRIA 1 - 0 LA FULIOLA

Per fi tornem a guanyar un partit a casa davant de l'afició, era un deure que teniem pendent i a fé que l'hem complert.


La d'avui ha sigut una victòria molt treballada enfront d'un equip molt fort, bó i dú de batre, LA FULIOLA sempre ha estat un equip capdevanter que mai haviem pogut vèncer.

No les teniem totes, degut a les moltes baixes per lesió, sanció i absències justificades fins un total de sis, tots élls molt ùtils per l'equip, sobretot en defensa.

Al inici de la primera part, s'anava intercanviant jugades pels dos bàndols, però a mesura que pasaven els minuts, era La Fuliola qui portava la iniciativa i posava mes en perill la porteria local, dominava el centre del camp i semblava que ens tenien que passar per damunt, ja que la defensa, degut a les baixes esmentades, es tenia que multiplicar per parar els atacs visitants, però el cas es que com un sol home han defensat molt bé i han evitat que, a banda d'un pal, el porter no passés massa apuros i s'arribés al descans amb la porteria a zero. La Fuliola s'ha buidat i ha anat pel partit tota la part; jugadors bregadors i amb força que s'han vist frenats per la linia mitja i defensa, també molt valenta.

Els nostres també han tingut un parell d'ocasions no aprofitades, però si hagués estat un partit de boxa, aquesta part, La Fuliola guanyava als punts.

A la represa, i amb la incorporació dels dos jugadors locals Vidal i Roger, la tàctica ha canviat i la truita s'ha capgirat. L'Angulària s'ha transformat totalment i ha passat a ser el dominador total en totes les parceles; La Fuliola gairebé no passava de mitg camp i, l'esforç fet a la primera part, per força es tenia que notar. Tant sols podien parar-nos a cop de faltes, d'aquí la gran quantitat de grogues que l'àrbitre els ha mostrat, fins i tot, una vermella als minuts finals.

El cas es que l'Angulària apretava al màxim, amb continues còrners, faltes, acós total,etc., però el gol no arribava, ja que també els visitants feien lo que l'Angulària a la primera, defensar-se com podien, sense forçes per montar contraatacs, ja que per mí, donaven com a bó l'empat.

Però també com a la boxa, a la fí s'ha fet justicia, i el K.O. definitiu l'ha firmat Vidal, que des de fora l'àrea i amb l'esquerra, ha enganxat un tir creuat que ha fulminat al porter visitant, fent inùtil la seva estirada. Un gran gol que donava els tres punts per enfilar-nos a la quarta posició; a la vegada que brindava a l'afició un triomf a casa, que feia dies que no veiem. L'intenció era treure's la samarreta per celebrar-ho, però al adonar-se que tenia una groga, s'ho ha repensat i s'ha quedat amb les ganes. Era el minut 85, i la veritat es que no hem tingut massa feina per aguantar el resultat fins al final.

L'autor del gol ha estat Vidal, però la gran feina global s'ha d'agraïr als quinze jugadors que han contribuït que aquesta mínima, però gran victòria fos una realitat.

Gràcies a tots els jugadors i als incondicionals que, malgrat el mal temps, han donat la seva empenta a modo d'ànims.

A la foto (no massa clara degut als focus) Santi Chica de Cervera, que ha estat també entre altres, ún dels destacats d'aquesta gran victòria.


Santi Chica



--------------------------------------------------------------------------------