VICTÒRIA MÌNIMA EN UN PARTIT GRIS
Nabil, nova incorporació que apunta bones maneres, procedent del Reddis |
En un dels
partits més fluixos, l’Angulària s’ha fet amb la victòria al minut 89, quant ja
es donava per bo l’empat.
Poc futbol i
molta tensió per part dels dos equips, han fet del partit d’avui, una demostració
del que no ha de ser la confrontació de dos conjunts que figuren en la part
alta de la taula. Poc encert, manca de idees i connexió entre línies, molts nervis, poca
concentració, massa ansietat i escasses ocasions clares de gol. Això val pels dos per
igual, encara que donava la sensació que els nostres tenien més la pilota, però
sense saber-ne que fer.
Això ho han
vist des del primer moment, un grup d’aficionats que, al veure l’alineació
inicial, han carregat contra el responsable de fer-la, o sigui el tècnic. Han
vist jugadors molt importants a la banqueta que, al seu entendre, i vist el
resultats de partits anteriors, podien
ser titulars, ocupant el lloc d’altres que jugaven d’entrada. I és que deien,
que al camp han de saltar els millors en principi, i alternant els canvis
segons transcorre l’encontre i les mancances que pugui haver-hi. Això sempre
segons la versió de socis i aficionats que avui han donat la seva opinió;
encertada o no.
Però lo que sí
era clar és que no jugàvem a gran cosa. Semblava que podíem, però no; en
arribar la pilota al davant, per un motiu o altre, no s’aprofitava, es perdia
el control, ens superava la defensa i ha tornar a començar. Com si estesin
esgotats.....i era la primera part.
Amb l’empat
inicial i amb més pena que glòria, arribem al descans esperant una mica de
reacció.
A la represa i
al cap de deu minuts, el mister, d’una tacada canvia tres jugadors per donar
mes empenta en totes les línies, un en cada una d’elles, que ha donat una mica
més de consistència i profunditat a tot el bloc.
Però el Ponts,
un equip veterà i amb molt ofici, aguantava molt be en defensa, una de les
seves millors armes, sortint tímidament al contracop i perden ràpidament de nou
l’esfèrica, donant d’aquesta manera mes oportunitats clares de gol; però aquest
no arribava, i els minuts anaven passant mitjançant faltes i pèrdues de temps
que s’allargaven mes del compte. A raó de les faltes, dos jugadors de la
Noguera han estat expulsats al minut 89.
I precisament
en aquest minut i a raó de la enèsima falta ha arribat el gol de la victòria
que a la fi ens donaria els tres punts.
Des de mig camp
la llença Omar penjant-la perquè Gaston la pentini a la posició de Porras (un
destacat del partit); aquest es desfà
del defensa i li posa en safata als peus del pitxitxi Oriol, que fen un gest,
assentà al porter i marca l’únic gol de la tarda, amarrant els tres punts.
Punts que ens consolida a la tercera posició a la vegada que despengem un rival
directe.
Després d’aquesta
dura crítica, també és just reconèixer la bona temporada que estem competint, i
que al cap i a la fi, els punts s’han quedat a casa.
Disculpeu, sóc
objectiu, i si amb la crítica es poden millorar coses que observo o sento comentar,
ja ho dono per bo, encara que algú no ho
vegi igual.
ANGULÀRIA:
Oscar, Radu, Gil, Valls, (Ibra), Aaron, Oriol, Aliou,(Omar), Porras, Abdoulaye,
Alex, (Nabil), Gaston.
PONTS: Ramon, Seddik,
Duró, Cisquella, Parra, Vilaró,(Sala), Martin, Abel, Estany, Jaume Parra,
Codina.
Gol: 1-0, min.
89, Oriol
Arbitre:
Gutierrez Galera, be.
1 comentari:
Noi sembla una crònica d'un gran profesional. Jo que vaig estar al camp suscribeixo el que dieu
Publica un comentari a l'entrada