PASSADÍS AL CAMPIÓ I PARTIDÀS A SOLSONA
Els que varem tenir la sort de poder presenciar aquest
encontre, ens podem considerar afortunats, ja que partits tan espectaculars com
aquest, no es veuen cada dia.
Enfrontament com el de diumenge fan
verdadera afició i compensa tot el treball d’una temporada que pot ser mes o
menys bona, en aquest cas bona pels dos equips, doncs el Solsona, campió
indiscutible des de ja fa unes setmanes es volia treure l’espina de la derrota
que va sofrir en el partit d’anada a Anglesola i els anglesolins volien repetir
per continuar tenint opcions d'ascens, i a fe que han estat a punt de tornar a
sorprendre al gran conjunt que és el Solsona.
Una vegada fet el passadís d'honor
al campió, l’Angulària s’ha posat el mono de treball, disposat a treure el
millor resultat possible damunt d’aquell impecable terreny de joc.
Vagi per davant que tots els nostres
jugadors s’han buidat per brindar un dels millors partits de la temporada, cosa
que han aconseguit àmpliament.
En un encontre molt obert, els dos
equips s’han llençat en un joc directe buscant les porteries contràries, d’aquí
els deu gols marcats, i en podien haver estat mes. I quant es veuen deu gols
alternatius, l’espectacle està assegurat.
El 0-1, obra de Manel ha arribat ben
aviat, era el minut 8, i les coses es posaven be, però el Solsona s’ha cuidat
d’empatar al minut 28, per mitjà de Lorca. Les forces estaven igualades, i ningú pensava que al minut 45
ens tornéssim a avançar en el llançament
d’un corner i que ha transformat Abdoulaye en mig d’un munt de jugadors. Es el
minut fatídic el que cap equip vol encaixar, ja que no dona temps de reaccionar
i s’han van als vestidors amb certa frustració.
Però el Solsona es el campió i no
volia veure’s humiliat altra vegada per un contrari teòricament inferior; i la veritat es que han demostrat el perquè
son a dalt, ja que en vuit minuts han passat del 1-2 contrari al 4-2 al seu favor.
Els encarregats de la remuntada han estat al minut 53 Joanet, al 56 Alex, i al
60 Arturo. Un quart d’hora molt inspirada, que res ha pogut fer l’Angulària davant
el bon joc local, i que ja donava el xoc per sentenciat.
Però els visitants no havien dit
l’ùltima paraula, i fen gala d’un amor propi digne d’enlairar, al minut 76 de
nou Manel, de cap, estableix el 4-3 que donava empenta per tornar a donar
guerra.
I la guerra s’ha transformat en un
esperançador 4-4 que ha signat Vasile al minut 84 culminant una gran jugada individual.
Ja havíem fet lo mes
important, tornar ha posar la por a la graderia i equip locals.
I lo que es futbol, estan bolcats en
un corner buscant la victòria, ens han agafat molt avançats i, en un mortal
contracop, de nou Arturo al minut 91 pujava el 5-4 al marcador. Era un cop molt
dur que costava assimilar, donat al moment que es produïa, però els jugadors de
l’Angulària conscients de que aquell resultat no era just, posen de nou la
pilota en joc, i en quatre passades es planten novament a l’àrea local, i en un
canvi de joc magistral, Vasile altra vegada, es l’encarregat de creuar la
pilota al fons de la porteria.
Apoteòsic. Era el minut 92 i el 5-5 feia justícia al gran i fabulós joc desplegat pels dos equips que van rebre per part de les dos aficions i posats en peu, un llarg i merescut aplaudiment. Fer cinc gols a casa del campió i esgarrapar-li un punt, ben be s'ho val.
A la foto, el passadís de rigor als campions.
Apoteòsic. Era el minut 92 i el 5-5 feia justícia al gran i fabulós joc desplegat pels dos equips que van rebre per part de les dos aficions i posats en peu, un llarg i merescut aplaudiment. Fer cinc gols a casa del campió i esgarrapar-li un punt, ben be s'ho val.
