L’ANGULÀRIA
SALVA UN PUNT
En el primer partit de la segona volta, el Ponts ha
recuperat l’empat que va encaixar al seu camp en el primer partit inaugural de
la lliga. I a punt ha estat d’endur-se els tres punts; 87 minuts amb el
marcador quiet, i en dos minuts, dos gols. Coses del futbol.
L’Angulària afrontava aquest partit amb cert recel, degut
a la manca de sis jugadors considerats titulars i que, per diferents motius, el
mister no ha pogut comptar amb ells. S’han ajuntat una cúmul de circumstàncies
que han coincidit en aquest encontre.
Al no disposar d’una plantilla massa àmplia , aquest partit s’ha disputat el que se’n diu pràcticament,
“en quadre”. Lo que fa encara més meritori aquest punt aconseguit a l’últim
sospir a cop d’esforç i sacrifici, que no han estalviat en tot el partit.
Vist el desenvolupament de l’encontre, hauria estat una
injustícia perdre els tres punts, donat que la igualtat en joc i ocasions de gol,
han estat la tònica del match, sense tenir en compte un pal que s’ha fet a la
primera meitat per part nostra.
Amb un oratge bastant suportable, vist el fred dels
últims dies, els minuts s’anaven desgranant, i el domini era altern, sense
passar massa angoixa cap dels dos porters; es pot dir que la lluita era al
cercle central, i les defenses manaven per damunt les davanteres. No es veia
cap dominador clar que pogués sobreposar-se al contrari.
Finalitzava la primera meitat, tal com havia començat, a
excepció com he dit, de la pilota que ha rebutjat el travesser, però els pals
també juguen, i aquesta vegada a favor del Ponts.
A la segona, tres quarts del mateix, però amb l’afegit de
que els nostres, acusaven més l’esforç i el cansament, i al no poder fer quasi
cap substitució, s’havien de superar a ells mateixos i controlar als de la
Noguera, per no perdre les regnes i llençar l’esforç demostrat en el decurs del
partit.
El Ponts se’n ha adonat i a començat a pressionar mes de
cara porta. Els nostres, resistint i sortint al contracop, posant a prova un
gran porter que per alt era impossible superar; i quant l’empat el donaven per
bo els dos equips, al minut 87 ens ha
caigut una gerra glaçada en forma de gol i que ja no comptàvem. Un fort xut
d’un davanter l’ha desviat el nostre porter en una gran intervenció, però amb
la mala fortuna de que se l’ha trobat Martin als peus per creuar-la sense
remissió al fons de porteria. Un 0-1 que tothom acceptava menys els jugadors;
no era just perdre aquell partit.
Tots a una, s’han bolcat a la desesperada buscant
l’empat, porter inclòs; i quan l’àrbitre es mirava l’hora justament per xiular
el final, Mamadou des de mig camp, ha
engaltat un xut potent i a ras de terra,
que el porter és on ha demostrat que era el seu punt feble, empassant-se
literalment la pilota i fen que l’ 1-1 pugés al marcador. Empat amb sabor de
victòria que tothom ha celebrat; menys els de Ponts, clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada