BALÀFIA 1 - 1 ANGULÀRIA

SUMAR SEMPRE ES IMPORTANT

La jornada 15 de Segona Catalana,  ha tancat l’any per l’Angulària amb un molt merescut empat al camp del Balàfia, equip capdavanter que ocupava la quarta posició a la taula.

S’ha sumat un punt, que sempre es bo, però hem sortit de Balàfia amb la sensació d’haver-nos-en  deixat de guanyar dos més. El global del partit va ser mereixedor de tornar a Anglesola amb una victòria.

Presentació dels dos equips, amb una visió fatal.

Dic això corroborat lo manifestat per part del mateix Balàfia  a l’acabar el partit, i lo publicat  als diaris pel seu cronista, “El Balafia salva un punt davant l’Angulària”.

Els d’Anglesola es mostraren més ambiciosos i els que més van pressionar en busca d’ocasions per alçar-se amb el triomf; sempre parlant en el còmput dels noranta minuts.

Jugada d'atac, reclamant fora de joc.

A la primera part, no obstant, el Balàfia, convençut de la seua teòrica superioritat, es llençà a l’atac en busca d’enllestir per la via ràpida el compromís que suposava un equip recent ascendit com el nostre.

Entrant a rematar un llençament de falta.

Però una cosa es voler, i l’altra poder. Davant tenien un conjunt novell sí, però amb jugadors valents i ben posicionats, disposats a plantar cara, i quelcom més, com per no sortir de buit del terreny Manuel Lorite de Balàfia.

Van tenir la linier Iria Pujol Colella. Bona actuació la seva.

Ho van intentar de tota forma i manera; però cada jugada de perill era frenada per les zones de mig camp i defensa; i en última instància pel porter Adrià, que no tingué treball en excés.

La resposta de l’Angulària, es basava en sortir al contracop per les bandes i buscar la rapidesa del trio davanter. Aquesta tàctica va causar més d’un ensurt als defensors que, feina van tindre per aturar-los i evitar encaixar algun gol. Però en aquesta primera part el marcador no es bellugà, considerant el domini i ocasions en un 50 % per cadascú.

Enèssim llençament de corner, sense consequències.

La segona part fou més emocionant i decisiva. El joc i el pes del partit va anar a càrrec de 

l’Angulària, encara que en la primera i una de les poques arribades del Balàfia, la van aprofitar per marcar un bonic gol a càrrec de Lozano al minut 47. La veritat és que la jugada que el va precedir, va ser mereixedora del premi.

Quedava tota una part, però el fantasma del 1-0 i anar per sota el marcador, feia presagiar el tòpic de que cada vegada que encaixàvem nosaltres el primer gol, no havíem pogut puntuar mai, però en aquest partit i vista la manera que es desenvolupava el joc, hagués estat una injustícia marxar de buit.

Un altre corner que no va voler entrar.

L’Angulària no s’enfonsà, tot lo contrari, cada minut que passava, augmentaven les possibilitats de que aquest encontre no es podia perdre; empatar i fins i tot guanyar.

En canvi lo Balàfia va anar de més a menys; cada vegada mes replegat, retirà dos jugadors per reforçar la rereguarda, i aquest, crec, va ser un dels errors que el van condemnar a no disposar d’oportunitats al davant, parapetant-se al darrere per mantenir l’avantatge.

Això va fer que l’Angulària avencés línies, tancant a tot el Balàfia per defensar. El propòsit era defendre  l’únic gol fins el final, i quasi ho aconsegueixen.

Partit finalitzat amb cert regust de boca. Ens deixavem dos punts.

Corria el minut 84 i, en una de tantes triangulacions i arribades, Jony amb pilota controlada, corre la banda fins la ratlla de corner; s’aturà i alçant el cap veu a Robinat desmarcat i que seguia la jugada; li passà als peus perquè empatés el partit.

Minuts abans, ja es van salvar d’un gol cantat que per dues vegades seguides un jugador va treure sota pals la pilota amb tota la sort del mon.

Continuem treien millors resultats a fora que a casa.

Per això comentava abans, que l’empat s’agraeix, però que van fer mèrits com per endur-se els tres punts.

Sopar de Nadal i celebració del punt aconseguit. Després vindria "l'amic invisible".

BALÀFIA : Ocaña, Romero, (Redondo), Badia, Fernandez, Monturiol, Golzalez, Clavero, Alvarez, (Espinosa),  Lozano, (Soler),  Bosch, Aznabet, (Hortal).

ANGULÀRIA: Adrià, Mimit, Robinat, Jony, Oscar, Monter, Sanchez, Aliou, Sylla, Oussama, Molina, (Baiget), Selva, (Manel).

GOLS: 1-0, Min. 47, Lozanop; 1-1, min. 84, Robinat.

ARBITRE: ALEX TORRES HOYAS, BÉ.

ANGULÀRIA 0 - 2 SOLSONA

MATINAL DESAFORTUNADA

La jornada 14 de Segona Catalana, on l’Angulària rebia la visita del Solsona, segon classificat a la taula, no ha estat positiva pels interessos locals, i ha deixat escapar tres punts, que vist tot lo global del partit, el Solsona tampoc es mereixia endur-se’ls.

Els dos conjunts de la matinal de diumenge.

S’ha vist un partit molt igualat, amb més arribades i oportunitats dels locals que els solsonins, amb l’única diferència, que es el que compta, que els visitants han sabut aprofitar les seues, amb més encert.

Ens visitava un equip molt bregat a la categoria de fa temps, i que aquest any està portant una molt bona temporada; tant sols dos derrotes l’avalen com un possible candidat a pujar de categoria.

Mimit, en plena acció, sota la mirada de l'àrbitre.

Malgrat aquesta teòrica superioritat, una vegada damunt la gespa, no s’ha vist reflectida pel que fa joc i domini envers l’Angulària. Tal vegada una mica més d’ofici i experiència han fet que al minut 15 es veiessin afavorits per un gol en forma de regal. Una pilota bombejada sense massa perill, podia ser blocada pel porter, però ja sigui per l’enlluernament del sol, o un mal càlcul, se li ha esmunyit entre les mans, rebotant en el davanter Roldan, i entrant suaument dins porteria. Una llàstima; no se’l mereixien.

Aliou, complint anys, i vigilant de prop Roger Sala.

Però el futbol te aquestes coses, i el 0-1 pujà al marcador.

Pel que fa a la segona part, el Solsona, ben posicionat, anava controlant el joc i procurava evitar l’empat que l’Angulària va buscar durant tot aquest segon període, sense tindre la fortuna de que entrés alguna de les clares ocasions que va disposar. No va ser un matí propici pels davanters.

Oussama, lluitant amb un contrari que el mira de reull.

A mesura que passaven els minuts, els locals s’anaven estirant buscant la forma de trencar la fèrria defensa del Solsona, però aquesta no donava opcions ni flaquejava per cap costat.

Tant es van estirar, que en un contracop, el Solsona va trobar espais, i amb la defensa descol·locada i una jugada molt ben portada, Roldan de nou, creuà la pilota al fons de porteria per establir el 0-2 definitiu.

Xime, interceptant de cap una pilota.

L’Angulària ho va intentar fins al final, però entre la llosa del marcador i els nervis que ja anaven aflorant, no va ser possible, ni tant sols, fer el gol anomenat del honor.

Com he comentat en altres ocasions, si l’Angulària és el primer en marcar, no perd un partit ni a casa ni a fora, però si te la desgràcia d’encaixar primer, difícilment pot remuntar-ne cap. I aquest és un aspecte psicològic pendent de corregir.

Jony, peleant enmig de tres contraris, una pilota que passaria a Molina.

L’altra assignatura pendent, és que juguem millor a fora que a casa. Dels dinou punts aconseguits, dotze s’han guanyat a domicili amb quatre sengles triomfs , mentre que jugant a casa s’han amarrat tant sols set; dos victòries i un empat.

 Esperem poder rectificar a temps.

Bona estampa de Sylla, iniciant jugada d'atac.

ANGULÀRIA: Adrià, Mimit, Robinat, Sylla, Jony, Oscar, Aliou, Oussama, (Manel), Molina, (Baiget),  Selva, Gallart.

SOLSONA: Soria, Lorca, (Deac),  Murcia, Ribera, Montaner, Perez, (Garcia),  Ratera, (Valero),  Roldan, Sala, (Esteve),  Barniol, Alconchel.

GOLS: 0-1, min. 15, Roldan; 0-2, min. 57, Roldan.

ARBITRE: VICENTE OLMO DIEZ, BÉ.

SUDANELL 1 - 2 ANGULÀRIA

REMUNTANT POSICIONS

El partit jugat diumenge, corresponent a la jornada 13 de  Segona Catalana, serà un d’aquells que es recorden temps; no pel fet de sumar tres punts més, que també, sino per la forma en que es van guanyar davant un bon equip recent ascendit com nosaltres i  d’un públic que, pel que va demostrar, li costa acceptar una derrota com a local.

Salutació i bon rotllo abans de començar. Lo bonic vindria després.

El Sudanell, està condicionant les seves instal·lacions, i fins ara, juga els partits fora de casa, a excepció del primer contra el Castellserà, que també el perdé. Això vol dir que els tretze punts guanyats, els ha tret tots fora de casa; una dada que demostra el seu potencial; pocs equips n’ han esgarrapat tants a domicili.

Sorteig de camp entre capitans i trio arbitral.

Al no poder accedir per jugar-lo a Anglesola, el vam disputar al camp de la Bordeta, més proper per ells, i al que se sentien com a casa; la majoria de gent eren dels seus, i a fe que es feien sentir. Per tant, jugaven com a locals.

Amb catorze jugadors disponibles, per motius de lesió o sanció, vam afrontar un xoc que resultaria molt interessant als minuts finals.

Sylla, rematant una pilota de cap, que sortiria per poc.

La primera meitat, com la segona, van ser lluitades mes o menys amb igualtat de forces; les defenses manaven per damunt de les davanteres, i el xoc es lliurava al mig del camp, sense oblidar que es creaven ocasions sense conseqüències.

Robinat, disparant a porta. Aquesta no entraria.

Als cinc minuts, tant jugadors com públic del Sudanell, van reclamar un penal que l’àrbitre, amb bon criteri, no va concedir, ja que ni era falta, ni era dins de l’àrea, segons video que hem constatat. A partir d’aquí començà lo concert d’esbroncades contra el col·legiat i jugadors nostres, cada vegada que intervenien. I la veritat és que, al meu entendre,  la joventut i valentia que mostrà, no es van deixar influenciar per l’ambient que es respirava; va xiular i castigar lo que  veia , o el que l’indicaven els liniers.

Celebració del gol de Robinat. Ara sí que ha entrat lo 0-1.

Lo partit en si, era bonic i ben disputat pels dos equips; les anades i vingudes eren recíproques; el primer que marqués hauria fet un gran pas de cara la victòria.

El dubte s’esvaí al minut 44, quan en jugada col·lectiva de Sylla, Manel i Edgar, fa que aquest últim la centri damunt de porta, Robinat posà el cap, i el 0-1 pujà al marcador.

Un grup d'Anglesola comentant la victòria momentània.

Un gol psicològic, sense donar temps  a reaccionar, va fer que la cridòria s’afluixés en bona part, i a esperar la segona, que seria més xocant.

A la represa, l’Angulària va jugar encara molt millor que la primera, més pausat, sense tants nervis, tocava i tenia més possessió, però el Sudanell no es conformava i anava per l’empat amb moltes ganes i força física, que obligava a no arrugar-se i respondre de la mateixa manera.

Una altra ocasió en la porteria del Sudanell.

Els minuts s’esgotaven, i teníem la victòria a tocar, però de nou aparegué el fantasma dels minuts finals i que tants punts ens ha costat.

Al minut 88, en una jugada que no amenaçava perill, des de fora de l’àrea, Mateu Bibiloni, engaltà un xut impressionat, que va sorprendre a tots i que res no va poder fer el bon porter Adrià, que va tenir una tarda magnifica, fent aturades de mèrit.

Robinat, un dels destacats del partit, disputant una pilota que s'emportaria.

Altra vegada els minuts fatídics tiraven pel terra l’esforç de tot un partit. Empat a un.

Però no sempre ens hauria de tocar a nosaltres ballar amb la més lletja; aquest cop ens va ser compensat.

Jony, envoltat ded quatre jugadors. El tenien fermat.

Un minut més tard, al 89, en una arrancada per banda dreta per part de Robinat, va ser objecte de falta a l’alçada de tres quarts de camp, pegada a la ratlla. L’encarregat de tirar-la va ser Oscar, que havia entrat de refresc. Era una falta esbiaixada i difícil de llençar, però hi va posar tanta fe i força en el xut, que la pilota entrà directa a porta, enmig d’un núvol de jugadors. Era l’1-2 i el deliri per part de la grada anglesolina, que veien com aquesta vegada, s’amarraven els tres punts que merescudament, havien guanyat els catorze jugadors que van intervenir. Un excel·lent per a tots ells; s’ho van merèixer.

Aquesta victòria ens situa al lloc 8é, empatats amb Torrefarrera.

Eufória desfermada al vestidor, per la gran victòria lograda.

SUDANELL:Fornós, Nadal, Estopa, (Gil),  Bibiloni, Hernandez, (Bosc),  Llull, (Pujol),  Cifré, (Dueso),  Burgués, Salagaray, Calsina, Sabaté

ANGULÀRIA: Adrià, Eric, Mimit, Robinat, Sylla, Manel, (Molina),  Jony, (Oscar),  Edgar, Calderó, Aliou, Selva, (Ospina).

GOLS: 0-1, min. 44, Robinat; 1-1, min. 88, Bibiloni; 1-2, min. 89, Oscar Xime.

ARBITRE: Edgar Boix Alves, molt bé.