ANGULÀRIA 1 - 1 TREMP

L'ANGULÀRIA NO PASSA D' UN EMPAT DESAFORTUNAT

A la foto Ruben, autor del gol local, al transformar un penal.

En la vuitena jornada de lliga els d’Anglesola han empatat a un davant el Tremp, equip mes o menys situat a la nostra alçada i que molt be podia haver estat una victòria local, ja que fins al minut 93 teníem amarrats els tres punts.

Ens ha sobrat literalment un segon del temps afegit, ja que una vegada s’ha produït l’empat, l’àrbitre ha xiulat la fi del partit.

Ha estat una llàstima la pèrdua de dos punts que teníem al sac, però els partits no s’acaben fins que el col·legiat ho mana. Avui ens ha faltat aquell ofici dels equips veterans, que esgarrapen els segons possibles, si el resultat és favorable, amb qualsevol excusa legal per perdre temps; un altre punt ha afegir i tenir en compte.

El partit en sí no ha estat dels mes vibrants, però s’havia fet lo just per guanyar a un Tremp que en cap moment ha estat superior; ha tingut les seves oportunitats com nosaltres,  però que cap dels dos ha sabut aprofitar per decantar un avantatge clar al marcador. Els dos gols han estat producte de dos penals, detall que mostra la poca eficàcia de cara a porta dels dos conjunts.

Però degut a que ha sigut l’Angulària el primer en transformar, i ha estat capaç d’aguantar fins a l’últim sospir, encara és mes de lamentar que aquests dos punts volessin cap a Tremp.

La primera part el domini ha anat repartit, però en la segona els locals han fet mèrits per marcar algun gol mes, forçant una gran quantitat de corners que no s’en treia profit, però al minut 76, en una jugada de perill, Manel Farré ha estat objecte de falta dins l’àrea, que l’àrbitre assenyala com a penal, i que enganyant al porter, Ruben ha posat la pilota al fons de la xarxa.

Passaven els minuts i l’Angulària controlava be el partit, i quant semblava que, en temps afegit, es xiularia la fi de l’encontre d’un moment a l’altre, el Tremp ha provat de pujar a l’atac amb tant bona fortuna que un xut sense perill, ha anat a la ma d’un defensor i ha significat l’altra pena màxima; càstig que també molt ben tirat per Urrea, ha fet que l’empat pugés al marcador. Realment una verdadera llàstima, doncs era l’últim segon de la pròrroga, ja que l’àrbitre ni tant sols ha deixat treure del centre, xiulant la fi del partit.                        

AGRAMUNT 3 - 2 ANGULÀRIA

PER LA MÍNIMA

Abraham, autor del primer gol de l'Angulària.

L’Angularia ha perdut una gran oportunitat a Agramunt de puntuar, amb una derrota ajustada, però derrota al cap i a la fi. Han faltat uns quants minuts mes per aconseguir una remuntada que hagués estat sonada, ja que havíem estat  amb un 3-0 en contra.

S’ha de reconèixer que, avui l’Agramunt ha fet mèrits per no perdre els punts, desplegant un millor futbol en gran part de l’encontre; demostrant la gran trajectòria en aquesta categoria.

Al contrari que l’Angulària, recent ascendit i novell a 2ª Catalana, categoria que de moment encara no ha assimilat i que te dificultats per resoldre els partits contra equips mes bregats, encara que no mes qualificats.

Li falta aquell puntet d’agressivitat, conjunció i el convenciment de que no són pitjors que els rivals; que els altres també son onze i no són invencibles. Si es pogués encaixar aquests aspectes, juntament amb la qualitat  individual de cadascú, els resultats, tal vegada, serien molt millors i sortiríem de la zona baixa on estem situats.

Avui, les individualitats també han marcat la diferència, ja que l’agramuntí Ribera, al minut 38 ha tirat una falta directa impecable per tot l’escaire, que ha suposat el primer gol.

El mateix Ribera i en gran jugada individual, al minut 50 ha establert el 2-0, que ha deixat bastant tocats als anglesolins. I en ple desconcert visitant a causa dels canvis forçats per lesió, ha arribat el 3-0 marcat per Abdenabi al recollir un rebuig del porter.

Semblava que el càstig seria mes abundat, però l’Angulària ha reaccionat i ha escurçat diferències al minut 75 per obra de Abraham al llançament d’un corner.

El segon visitant, ha estat producte d’una gran internada de Ruben per la banda, i que molt ben  centrada, l’aprofita  Ibra per marcar i posar una mica d’emoció al minut 89, però quedava tan poc, que ha estat impossible esgarrapar un puntet cap a casa.

A seguir lluitant i donar  alegries a aquesta afició que, com vegeu, no us deixa sols.    

ANGULÀRIA 2 - 3 SOLSONA

DERROTA INJUSTA

Una de les moltes jugades d'atac de l'Angulària.

De la mateixa manera que en altres ocasions he acceptat la superioritat del rival i la merescuda derrota, avui no es pot admetre ni reconèixer que hàgim estat mereixedors   d'aquest resultat que ha significat que volessin el tres punts.

Vagi per davant que ens enfrontàvem al segon classificat, i en el global dels noranta minuts, potser si, que ens superaven en ofici i veterania, però tot això es venia a baix  davant la lluita i esforç que l’Angulària hi posava a dojo, per tirar el partit endavant  i amarrar els punts.

El motiu de la immerescuda derrota local, crec es pot resumir en dos punts clau que han marcat la trajectòria del partit. El primer, el gran encert i instint golejador del conegut Arturo Gandara, que ell solet s’ha marcat un hat trick, com aquell que no hi era, però, i tant que hi era, i amb la canya sempre a punt, esperant qualsevol oportunitat d’errada i amb un sentit del desmarque letal. Tots miraven i buscaven el dorsal numero set de l’Arturo.

Malgrat totes les  qualitats d’aquest bon jugador, avui haguessin passat bastant desapercebudes si no s’hagués vist beneficiat de la “col·laboració” del nostre bon porter Jordi, que ens ha fet guanyar molts punts, però que avui no ha tingut la seva millor tarda.  Ha fet parades de molt mèrit, però en dos errades puntuals de càlcul, una en cada part, han significat dos gols que han decantat la balança.

Aquests desencerts, passem en qualsevol altra demarcació, i no tenen transcendència, però tractant-se del porter, són perills que poden costar un partit, com així ha estat.

No per això vull carregar tot el pes de la pèrdua del partit al bon Jordi, ja que com he dit, ens ha fet sumar punts valuosos que no tindríem. No sempre es pot estar a gran nivell, el futbol és això.

Malgrat perdre, s’ha vist molt bon partit, arribant amb molt mes perill que en altres ocasions.

Els gols com he dit, obra d’Arturo als minuts 21, 28 i 66, i els dos de l’Angulària, el primer l’ha fet Piore al minut 38 i el segon que donava esperances d’empatar i remuntar ha estat obre de Abdoulaye de cap al minut 74.

Hem perdut els tres punts, que recuperarem en propers partits, però la moral i les ganes d’oferir el bon futbol d’avui, no les perdeu, si us plau.  

GUISSONA 0 - 0 ANGULARIA

UN PUNT MOLT TREBALLAT

L'Angulària, celebrant l'empat aconseguit i agraint el suport dels incondicionals.

Treure un punt del difícil camp del Guissona, no està a l’abast de tothom, si tenim en compte que la temporada passada la finalitzà  en quarta posició i l’Angulària  estrena categoria.

El resultat es pot considerar just tal i com ha anat el partit. Si que és veritat que els locals portaven el pes del partit i les arribades han superat les nostres, sobretot a la segona part, però les ocasions clares de gol han estan nul·les a excepció d’un penal xiulat en contra, i que el llançador l’ha estavellat al pal. Tot això conseqüència del gran treball que una defensa molt ben organitzada ha dut a terme. Com en la majoria de partits disputats, els equips contraris tenen gran dificultat en acabar les jugades de cert perill, a excepció de l’ensopegada davant l’Andorra, que ens en van endossar cinc; de no ser per aquest “accident”, portaríem tant sols un gol en contra en cinc partits; això ho diu tot.

Per altra banda, de la mateixa manera que ens marquen pocs gols, nosaltres tampoc som capaços de foradar massa sovint les porteries contràries, ja que com dic, en cinc jornades, el porter contrari ha recollit la pilota del fons de la xarxa en tres ocasions. Motiu pel qual, vol dir que les defenses s’imposen a las davanteres. És una nota pendent de millorar, que no dubto que a mesura que avanci el torneig, ens posarem a l’alçada que ens pertoca.

Com dic, el partit en sí,   ha estat bastant equilibrat, i que la veterania i ofici acumulats pels locals, era contrarestat per la gran lluita i esperit de sacrifici que els nostres han mantingut durant els noranta minuts. Els jugadors han sabut interpretar  a la perfecció la lectura feta pel mister Txema , coneixedor del rival, en lo que als punts forts i mes febles calia defensar.

Sabien que si podien aguantar les primeres embranzides del rival, a mesura que passessin els minuts, la seva moral anava minvant,  i els  nervis ens beneficiarien, tal com així ha succeït.

Amb la primera part finalitzada, ja s’havia cobert un objectiu ; calia assegurar la segona que és presumia mes dura, pel fet que el Guissona no es podia permetre cap altra cosa que no fos la victòria.

Els locals bolcats en busca del gol, es veien impotents per salvar la barrera defensiva, i l’Angulària aprofitava qualsevol ocasió per organitzar un atac;  amb tant mala fortuna que en un d’aquests intents, ens han agafat a contrapeu i el davanter ha sigut objecte de falta que l’àrbitre ha castigat amb la pena màxima. Mancava uns quinze minuts, i de transformar, es venia pel terra tot l’esforç realitzat, sense tindre massa temps per reaccionar.

La previsió del tècnic ha resultat del tot encertada; els nervis juguen males passades. La primera és que el penal l’ha enviat al pal, tornant ha començar de zero i amb opcions. La segona, de nou els nervis han aflorat, i un jugador nostre ha estat agredit, amb la corresponent expulsió al minut vuitanta.

En aquest deu minuts  restants hem tingut alguna ocasió per guanyar el partit, però aleshores, com he dit abans, ens falta definir, i la seva defensa a fet la seva feina sense deixar que el marcador es bellugués; ja es conformaven ha salvar un punt, no fos que volessin els tres.

I per nosaltres, arrancar un puntet d’un bon Guissona, ens ha sabut moralment com una victòria.

El proper diumenge ens visita el segon classificat, el Solsona, equip que juntament amb dos o tres capdavanters mes, es pot considerar que aquests “mengen apart” i serà qüestió de deixar-hi la pell per aconseguir la victòria.