dilluns, 11 de juny de 2018

U.E. BALÀFIA 3 - 2 C.F. ANGULÀRIA


NO HA POGUT SER, L’ASCENS TINDRÀ QUE ESPERAR

 
En el partit de tornada de la fase d’ascens a Segona Catalana, jugat diumenge passat al camp del Balàfia, l’Angulària no ha pogut remuntar el resultat d’anada que vam perdre a casa per 0-1. Ho van intentar amb totes les forces en el decurs dels dos partits, però no va poder ser.

Qui hagi presenciat els dos partits, haurà vist que la qualitat dels dos equips, era molt semblant, i podia haver estat qualsevol dels dos, qui s’emportés el premi de l’ascens, però com passa en molts esports, petits detalls marquen els resultats, per un costat o altre; la sort mal repartida, alguna baixa important, algun error involuntari dels àrbitres, o simplement la manca d’encert, no habitual, d’algun jugador, fan que la victòria es decanti per un o altre conjunt.
Salutació i homenatge a les velles glòries del Balafia

Lo que sí es pot assegurar, és que tots els jugadors que hi van intervenir, es van deixar la pell per tirar els partits endavant durant els 180 minuts; es podia estar més o menys encertat, però és d’agrair el desgast físic i l’entrega sense reserves, que es va veure damunt els terrenys de joc. La prova és que malgrat perdre els dos partit, els jugadors van sortir ovacionats per l’afició, que mai no els falla. Els que a Lleida ens vam desplaçar, no podem fer cap retret a l’equip, tot lo contrari, vam gaudir del bon joc desplegat pels nostres, que en cap moment es van rendir, i van plantar cara a tot un Balàfia, esperonats per un miler d’espectadors.
L'afició de l'Angulària que mai falla.

Lo que deia abans de que la sort també compta, la va sofrir en pròpia pell l’Angulària al minut tres de joc. Un clar penal va ser assenyalat a favor nostre, amb tant mala fortuna, o el que és lo mateix, el porter Ocaña va tenir l’encert d’aturar-lo en una de les millors intervencions de la tarda; aquest jugador, el millor damunt el camp, va ser clau en el resultat, va aturar tres o quatre pilotes enverinades que ja es cantaven.

Al desaprofitar aquesta ocasió per empatar l’eliminatòria, el Balàfia es va créixer, passant a l’atac i posant cercle a una defensa que aguantava estoicament, fins que al minut 13, en un centre per banda dreta, i enmig d’un bosc de cames, Monturiol inaugurava el marcador.
Disputant una pilota al mig del camp.

Com en el partit d’anada; del 0-1 vam passar al 1-0, que ja donava un avantatge substancial pels locals, que continuaven buscant ampliar el marcador, però l’Angulària no acusà el cop i contra colpejava amb molt perill, però allí estava el porter per evitar-ho. Ells sabien que anàvem a totes, i ho van aprofitar al minut 25 en una jugada quasi calcada del primer gol; centre per la dreta i el mateix protagonista, Monturiol, però aquesta vegada de volea imparable; 2-0 i a remar contra corrent.

 Lluny d’abaixar els braços, l’Angulària volia deixar palesa del perquè era finalista, i continuava atacant i pressionant al Balàfia que no va tenir altre remei que frenar, altra vegada, al davanter amb un altra pena màxima. Aquesta vegada la llençà Jony que no va fallar i feu pujar el 2-1 al minut 44.

Amb aquest resultat, als vestidors per reprendre una segona part trepidant.
Un altre grup d'Angulàvers, animant als nostres.

A la represa, el Balàfia no les tenia totes, veient com era superat clarament per un Angulària que volia vendre cara la derrota. Els locals replegats al darrere, ja ho tenien bé i volien conservar el resultat que els hi era favorable, amb el risc que suposava el encaixar un altre gol. De ser així, l’Angulària estaria a un sol gol per guanyar la eliminatòria, i això era jugar amb foc.

Amb tots els anglesolins en camp contrari, tenien que jugar-s’ho tot a una carta, i això també comporta el seu perill, perill que va saber aprofitar el Balàfia, perquè en un contracop, agafés la defensa avançada i s’apuntés el 3-1 al minut 73 per obra de Navarrete.
Aplaudiment dels jugadors a la grada d'animació.

Semblava que estava tot dat i beneït, però l’Angulària no es rendeix i encara va tenir el coratge i punt d’honor suficient per retallar diferències al minut 89 mitjançant Jony, que de nou  anotava el seu doblet particular.

Sense haver-hi temps material per res mes, l’Angulària va caure dignament, i amb el cap ben alt, ja que el Balàfia no va respirar fins al xiulet final.

Una promoció molt ben disputada pels dos conjunts.
Felicitem al Balàfia pel seu ascens i li desitgem molta sort en la nova categoria. I per l’Angulària, una abraçada col·lectiva a tots els membres, per la gran temporada que ens han regalat.
Lo Biel i el Pol, grans animadors durant tot el partit.


U.E BALÀFIA : Ocaña, Arqué, Barbero, (Boned),  Fernandez,(Espinosa), Monturiol, Clavero, (Bah), Cristian, Badia, (Sahanoko), Romero, Navarrete, (Tomàs), Dibotti.

ANGULÀRIA: Adrià, Piore, Jony,  Manel, Baiget, Gallardo, (Parrata),  Ospina, Arrufat, (Oscar),  Mamadou, (Simeó) Martin, (Mimit).

GOLS: 1-0, min. 14, Monturiol; 2-0, min. 25, Monturiol; 2-1, min. 44 (p). Jony; 3-1, min. 73, Navarrete; 3-2. min. 89, Jony.

ARBITRE: Masip Vidal, bé.
                                                                                 

dilluns, 4 de juny de 2018

ANGULÀRIA 0 - 1 BALÀFIA

FASE  D’ASCENS A SEGONA CATALANA

 
EL BALÀFIA GUANYA EL PRIMER ASSALT

 
L’Angulària va disputar el passat diumenge, el primer partit de la promoció a Segona Catalana contra el Balàfia, com a premi a la gran temporada recent acabada, en la que va aconseguir un brillant segon lloc.

Davant d’unes tres-centes persones, i en una tarda que al final va resultar ser esplèndida, es van enfrontar els dos subcampions dels grups 13 i 14 de Tercera Catalana, per decidir qui dels dos pot ascendir de categoria.

Els dos equips, preparats per la lluita.

Aquesta fase és a doble partit, i el primer assalt se l’endugué l’equip de Lleida, el Balàfia C.F. U.E. pel mínim resultat de 0-1.

A banda del resultat negatiu, els aficionat van poder gaudir d’un bon partit de futbol entre dos equips que van justificar el perquè son subcampions.

D’entrada, l’Angulària va sortir decidit a encarrilar el partit amb un resultat que li permetés afrontar amb garanties la visita del proper diumenge a Balàfia. Van practicar un joc de qualitat, amb ocasions per marcar, però una sòlida defensa i un gran porter, barraven a cal i canto l’àrea i les incursions que els podien perjudicar. I dic gran porter pel fet que, a banda de seguretat, tenia molta alçada, i que per dalt no hi havia manera de superar.

Manel i Ospina, disputant una pilota per alt.


Tot i així, al minut 25, l’Angulària va veure com l’àrbitre, els hi anul·lava un gol per un suposat fora de joc més que dubtós. Va ser una jugada de tiralínies que va culminar Jony, posant la pilota fora l’abast de l’alçada de Ocaña. Tota una llàstima, ja que els locals feien mèrit per avançar-se al marcador.

I lo que són les coses; lo que podia haver estat l’1-0, al cap d’un minut, en un ràpid  contracop, Navarrete es plantà davant porteria  afusellant  Adrià i posant el 0-1.

Jaume Toldrà, allunyant el perill de l'àrea.


Gerro d’aigua freda pel  públic, però no pas pels jugadors, que van continuar  pressionant i insistint, però el Balàfia ja tenia el que buscava; es va posicionar al seu camp i feia molt difícil el poder arribar amb garanties. I així fins a la mitja part.

A la segona meitat, l’aspecte físic va jugar un gran paper a favor dels visitants; els nostres continuaven fent l’impossible per obtenir, si més no, igualar el partit, però la corpulència i superioritat física existent, s’imposava a la major tècnica dels anglesolins, que sense sobrepassar els límits permesos, frenaven una i altra vegada els perills que els locals generaven. La força s’imposava a la tècnica de l’Angulària, que malgrat buidar-se i donar-ho tot fins a l’últim segon, no van tenir el premi ni la sort per, al menys, empatar el partit. Dir que l’esportivitat va predominar tot l’encontre.

Gallardo i Ospina, trenant un a jugada al mig del camp.

Ho van provar però no va poder ser; els aficionats no van marxar decebuts, tot lo contrari, van presenciar un gran partit entre dos equips d’estils diferents.

El primer assalt l’ha guanyat per la mínima el Balàfia, però queden noranta minuts per jugar a Lleida i  intentar capgirar el desavantatge actual. Si ells han guanyat aquí, l’Angulària pot fer-ho allà.  Tenim equip i afició per aconseguir-ho.


  

L'afició va respondre, i de quina manera¡¡¡¡¡

 ANGULÀRIA: Adrià, Toldrà, Piore, (Didac),  Jony, (Segués), Manel, Baiget, (Parrata),  Oscar, (Simeó), Gallardo, Ospina, Mamadou, Martin (Mimit).
BALÀFIA: Ocaña, Arqué, Barbero, (Tomàs),  Fernandez, Monturiol, Clavero, Cristian, Badia, Romero, (Espinosa),  Navarrete, (F. Tomàs) Dibotti. 
Gol: 0-1, min. 26, Navarrete.
ARBITRE: Pol Godia, bé.

dilluns, 28 de maig de 2018

TORÀ 1 - 3 ANGULÀRIA


L’ANGULÀRIA, SUBCAMPIÓ, JUGARÀ LA PROMOCIÓ

 

L’Angulària ha tancat la temporada amb nota d’excel·lent, superat tant sols pel ja ascendit Agramunt. Una segona posició que li dona el ple dret a jugar la promoció d’ascens a segona catalana davant el subcampió  de l’altre grup 13, en aquest cas, el CF BALÀFIA de Lleida.

L’últim partit jugat a Torà era un encontre que es tenia que guanyar, si es volia conservar la segona posició, donat que el Ponts el teníem a un punt i era molt possible que també es fes amb la victòria al camp del Tornabous, tal com va succeir. Ell no va fallar, però l’Angulària tampoc; arrodonint  així la bona ratxa exhibida en els tretze últims partits, en els que tant sols ha encaixat una derrota. S’ha notat, i molt, la reincorporació del nou tècnic Pol Sellés, que ha inculcat al grup, l’esperit guanyador.
Simeó i Oscar, envoltats de jugadors del Torà.

Els del Llobregós no ho van posar gens fàcil pels de l’Urgell, un equip molt combatiu que, avesats al seu camp de terra, i esperonats sempre per un públic entregat, fan difícil el poder treure punts pels visitants.

Dic que el partit es va posar molt costa amunt, pel fet que al minut 5 el Torà ja es va avançar al marcador per obra de Fustegueres mitjançant una falta llençada impecablement des de la punta de l’àrea dreta que va ser impossible d’aturar per part del nostre porter Adrià. Els locals donaven l’avís de que no estaven disposats a regalar res.

A partit d’aquí, tota la primera part va ser bastant igualada, en la que es podia haver marcat pels dos costats, però els desencerts i els defensors ho van evitar.

Celebració del 1-2 obra de Baiget.


Cap als vestidors amb un gol en contra, que a la segona part, s’havia de remuntar. D’això se’n deuria cuidar el mister; amb explicacions, canvis de tàctica, o injecció de moral; no ho sé. El que sí sé, és que a la represa l’equip es va transformar i el joc i el partit van canviar com un mitjó.

Sortida fulgurant, que amb dos minuts van capgirar el marcador. Al minut 49, internada per banda esquerra de Baiget, que centra al punt de penal, i venint del darrere, Gallardo de cap, la clavà al fons de porteria. Gran gol per encetar una bona remuntada.
Fi del partit, amb la satisfacció de la feina ben feta.

Un minut més tard, al 50, gran jugada individual de Manel, que es desfà de tres contraris i la posa als peus de Baiget, que no falla, i dona el tomb al marcador  amb el 1-2 fulminant i esperançador. Lo Torà ja no aguantava les envestides d’un Angulària  que es va posar les piles per endur-se els punts necessaris i guanyar el partit.

Malgrat una mica de pluja, al camp tant sols dominava un equip que no donava cap opció perquè perillés el resultat, ans al contrari, l’Angulària volia rematar el resultat, per no haver de rebre cap ensurt.
Alegria desbordada pel subcampionat aconseguit.

I lo que es busca, a vegades s’aconsegueix. Era ja el minut 89 en que en una jugada forjada al centra del camp, la rep Baiget, que avança per bada esquerra, i la dona a Oscar; aquest dispara i la rebutja el porter, però Baiget de nou, que seguia la jugada l’empalmà al fons de porteria, per establir el definitiu i merescut 1-3.

L'equip guanyador, fen una pinya amb els Angulàvers, i Angulària TV d'esquena. Marc¡¡¡¡


Una gran victòria per un magnífic tancament de temporada.

Enhorabona a tots, tècnics, jugadors i a la gran munió d’aficionats que han fet possible assolir aquesta fita.


Ultima formació de la temporada.

 
TORÀ: Pons, Coletas, Argerich, (Cepero), Riera, Fustegueres, (Segura), Torres, (Gonzalez),  Garrabou, Torreguitart, (Rial),  Closa, (Rovira), Miramunt, Bagà.

ANGULÀRIA: Adrià, Toldrà, Santiveri, (Parrata),  Baiget, Oscar, Gallardo, Mimit, (Segués), Ospina, Arrufat, (Manel), Mamadou, Martin.
 
GOLS: 1-0, min. 5, Fustegueres; 1-1, min. 49, Gallardo; 1-2, min. 50, Baiget; 1-3, min. 89, Baiget.
 
ARBITRE: Rusca Muñoz, bé.
 

dilluns, 21 de maig de 2018

ANGULÀRIA 3 - 3 AGRAMUNT


UN GRAN PARTIT

La penúltima jornada de lliga va resultar ser un d’aquells partits que fan afició.

S’enfrontaven el líder Agramunt, ja campió i recent ascendit de categoria, contra el segon classificat l’Angulària,  i l’espectacle estava assegurat, tant esportiva com emocionant, tal com es va poder constatar durant tot l’encontre.

L’Agramunt volia fer valer la seva de condició de líder quasi imbatut, un sol partit perdut en tota la temporada, i l’Angulària disposat a brindar una victòria a l’afició en l’últim partit de casa, i de mostrar també el perquè de la seva gran campanya que l’ha portat a conquerir pràcticament el subcampionat, a manca d’una jornada.

Passadís d'honor al campió.

Vam jugar el dissabte nit davant uns tres-cents espectadors vinguts dels pobles veïns, per allò de no haver-hi camp més encontre, i la perspectiva de veure un bon encontre, tal com així va ser. L’atractiu deen servir trepans calents també va arrodonir la festa.

Les coses no van començar massa bé pels locals, ja que al minut 9 va assenyalar un penal en contra, que el rival no va fallar, i l’expulsió directa del jugador que el va produir; l’àrbitre molt rigorós, podia ensenyar la groga perfectament, i evitar-nos de jugar pràcticament tot el partit amb un home menys. Aquest era el gol de l’empat, donat que al minut 6, Baiget va avançar l’Angulària en un gran gol de volea per banda esquerra. El partit prometia un bon final, però la pèrdua tant matinera d’un jugador, ens va perjudicar molt.
Donant ànims al company Aarón.
 
No obstant això, l’Angulària es va saber sobreposar a les adversitats, ja que al minut 37 l’Agramunt remuntava, en un gran gol, també imparable de Abdenabi, però l’1-2 no van tenir massa temps de gaudir-lo, pel fet que al 40, els forasters van cometre un penal clar, però aquesta vegada, no va ensenyar ni la groga; d’aquí l’enfado del públic. Gallardo tampoc va fallar, i va igualar el marcador a dos, per anar al descans, i reposar forces. És notava en falta l’expulsat.

A la represa i amb els canvis oportuns de l’entrenador, l’Angulària va fer el millor període de la temporada i va dominar clarament al campió, i seguien jugant amb deu.
Combinació de Gallardo amb Mamadou.

Encara que al minut 57 s’avancés de nou l’Agramunt per obra de Marin, donava la sensació que els que jugaven en inferioritat numèrica, era l’Agramunt. La rapidesa en crear jugades de perill i la pressió que hi posava l’Angulària, obligava a replegar-se, procurant mantenir el mínim avantatge, i les jugades més clares de gol, eren tallades una rere l’altra, per la nefasta actuació arbitral, que va donar clares evidencies de que, partits com aquests li van molt grans, o arribant inclús a pensar que lo més fàcil es, davant del dubte, xiular a favor de l’equip més ben posicionat; i els dubtes eren constants.

Jugada del gol de Baiget que obria el marcador.

L’Angulària seguia insistint i ho anava provant fins que, quan semblava tot dat i beneit, en la enèsima gran combinació de tota la davantera, Jony engaltà un xut impressionant que va entrar com un obús en l’escaire dret del bon i jove porter Romeu. Era el minut 89, i l’Angulària encara va disposar d’una altra bona ocasió de Marti que no va entrar de miracle.

I l’àrbitre, donant prova una vegada més de la seva incapacitat, just al minut 90 va xiular la fi del partit, sense afegir ni un segon ni tenir en compte els set canvis que els dos equips van fer.  Com dic, durant tot el partit va optar per l’opció més fàcil.

Celebració del gol, amb el marcador a zero.

A l’inici del partit l’Angulària va fer el passadís merescut al campió Agramunt, al qual li desitgem molta sort a la nova categoria.
 
ANGULÀRIA: Adrià, Toldrà, Piore, Baiget, Oscar, (Parrata),  Gallardo, Ospina, Arrufat, (Jony),  Mamadou, Segués, (Mimit), Martin.
AGRAMUNT: Romeu, Cases, Villanueva, Serés, (Roca),  Pedrol, Ibra, (Galan),  Abdenabi, Abellana, Marin, (Bertran) Tarruella, (Montalvo), Buireu.
GOLS: 1-0, min. 6, Baiget; 1-1, min. 10, Marin; 2-1, min. Abdenabi; 2-2, min. 40, Gallardo; 2-3, min. 57, Marin; 3-3, min.89, Jony.
ARBITRE; Chico Fernandez, molt malament.

dilluns, 14 de maig de 2018

TORREGROSSA 3 - 0 ANGULÀRIA


ENSOPEGADA A TORREGROSSA

 

L’Angulària ha perdut la bona ratxa de deu victòries consecutives en la jornada 32 al camp del Torregrossa, un camp que no hi ha pogut guanyar cap equip, i que manté la sisena posició a la taula.

En una tarda de molt vent, era difícil jugar com cal a futbol, sense poder controlar l’esfèrica ni poder combinar cap jugada. Però també és veritat que el vent bufava igual pels dos equips.

Salutació dels dos equips.

 

Sense que serveixi d’excusa, també es cert que s’han ajuntat dos o tres factors que han posat de bon antuvi, el partit molt costa amunt. El sorteig de camp ja ha afavorit al Torregrossa el anar a favor de vent, i a continuació, al primer minut, ja s’han trobat amb un gol a favor.

Quan els nostres, pràcticament, encara no havien delimitat marques, ni s’havien assentant damunt el camp, amb la pilota descontrolada, una sèrie de rebots han propiciat que la pilota impulsada per Cases, arribés al fons de porteria, amb la corresponent sorpresa de propis i estranys. És poc usual que a partir del iprimer minut i a la primera jugada ja tinguis que anar a remolc del marcador. Remolc que ha persistit,  ha anat en augment durant tot el partit.

Baiget, iniciant jugada d'atac.
Quedava tot el temps del mon per poder-ho igualar, o inclòs superar, però el signe d’aquest partit i el resultat, ja estava marcat; al Torregrossa li sortia tot, i a l’Angulària li costava deu i ajut el poder travessar de mig camp; principalment al primer temps, que anava amb el vent en contra.

En una altra jugada desafortunada, al minut 11, el vent ha fet de jugador numero dotze pels locals que, amb l’ajut de la pilota impulsada per Mohamed, aparentment fàcil d’aturar, s’ha elevat i agafat una velocitat tal, que ha fet inútil el salt d’Adrià, per posar el 2-0 al marcador. El Torregrossa s’ha vist beneficiat en gran manera per aquest fenomen atmosfèric, i ho ha sabut aprofitar, a la vegada que, tot s’ha de dir, també hi posava més ímpetu i ganes. Esperàvem que a la represa les coses canviarien.

Demostració de potencia de Mamadou.

Efectivament, a la segona part l’Angulària s’ha bolcat i ha tancat dins l’àrea local els onze jugadors, que s’han dedicat a defensar el resultat que els hi era favorable, però els nostres no han tingut l’encert de trencar la fèrria defensiva, i han malbaratat ocasions per poder, al menys, empatar.
No hi va haver manera de travessar aquesta barrera.

Amb tot l’Angulària avançat en camp contrari, ha passat lo que normalment sol passar; en l’únic contracop que el Torregrossa ha pogut passar de mig camp, al minut 81, per cames, Iglesias s’ha plantat davant Adrià per posar el 3-0 i la sentència definitiva a un encontre on l’Angulària s’ha vist superat per un equip que, en el global del partit, hi ha posat més fe en la victòria.

Com a consol i mal menor, el nostre perseguidor, el Ponts, també ha perdut el seu partit i mantenim les mateixes opcions i posició d’abans; a manca de dos encontres, ens trobem en segon lloc, a tres punts del Ponts. Esperem poder-la conservar fins al final de campionat.
            
Radu, pujant a l'atac, però ni així.

 
 
TORREGROSSA: Jose Vicente, Buira, Sekou, Iglesias,(Puig),  Zhong, (Gorrochategui), Bargalló, (Reche),  Fernandez, Mohamed, (Herrera), Vall, Cases, (Rodriguez), Perez.
 
ANGULÀRIA: Adrià, Radu, Toldrà, Santiver,(Martin),  Baiget, Oscar, Kevin, (Ospina),  Gallardo, Mimit, (Segués),  Parrata, (Jony),  Mamadou.
 
GOLS: 1-0, min. 1, Cases; 2-0, min. 11, Mohamed; 3-0, min. 81, Iglesias.
 
ARBITRE: Gras, Roy, bé.
 
 





 

dilluns, 7 de maig de 2018

ANGULÀRIA 2 - 1 VILANOVA DE L'AGUDA


DEU VICTÒRIES CONSECUTIVES

 
A falta de tres jornades per acabar la temporada, l’Angulària ha sumat la seva desena victòria consecutiva davant el Vilanova de l’Aguda, equip que ocupa les darreres posicions a la taula.

Aquest nou triomf permet als d’Anglesola, mantenir la segona posició, que permet jugar la promoció d’ascens. Descartat ja l’Agramunt, que és campió anticipat del grup 14, al qual felicitem per la seva gran temporada, la pugna per acabar conquerint aquest lloc de privilegi, queda reduïda a tant sols un equip, el Ponts, que ahir també va guanyar per la mínima, i al que l’avancem de tres punts. L’altre equip amb discòrdia és el Bellcairenc, amb mínimes opcions i que tindria que guanyar els quatre partits que li resten, i nosaltres no suméssim ni un punt.

Simeó, que va jugar els 90 minuts a gran nivell, i va provocar el gol del triomf.

Esperem que això no passi, i puguem contar per victòries, els tres partits que resten.

Pel que fa al partit en sí, els nostres van haver de suar de valent i ficar-hi tots els sentits per tirar el partit endavant i evitar que s’escapés cap punt, doncs el Vilanova va demostrar tenir un bon equip que lluita amb fe, i que no es mereix ocupar la posició última de la taula.

Els primers trenta minuts van ser de clar domini local, amb grans jugades mereixedores de gol, però que el bon porter Genís, ho anava impedint; fins que va arribar el minut 24. Piore treu llarg de banda perquè Baiget la pentinés dins de l’àrea, allí es trobava ben col·locat Mimit i, amb una espectacular xilena, la clavà al fons de porteria, sense que res podia fer Genis.
Mimit i Baiget, en plena demostració de força.

Fins al descans, continuaven pressionant per ampliar el marcador, però els visitants ja no es tancaven tant i  donaven les primeres mostres de reacció sense conseqüències.

A la represa, el domini ja es va igualar més, i el Vilanova amenaçava i xafava l’àrea local. Si l’Angulària no feia el segon, les coses es podien complicar.

Gallardo, gran partit el seu, disputant una pilota dividida.

I això és el que va passar;  al minut 48 i en una jugada per banda esquerra, el seu extrem corre la línia de fons, posant-la al punt de penal, on des del darrere i lliure de marca, Rostas la creuà fora l’abast d’Adrià.

Amb l’empat, el Vilanova es va créixer i continuava posant la incertesa damunt el terreny de joc, però l’Angulària també sumava esforços per contrarestar l’esperança del contrari de voler xafar-nos la festa major.

Segués, controlant i iniciant jugada.
 
Josep Parrata, pressionant al defensa i lluitant per la pilota. 

El domini era altern i les forces bastant igualades; els locals tenien que evidenciar la millor tècnica que han demostrat durant tota la temporada, i especialment en aquests deu últims partits, que s’han comptat per victòries.

Quedava poc temps, i s’havia d’aprofitar. Corria el minut 77 quant Piore, en camp propi, treu una centra damunt l’àrea del Vilanova; aquesta és rebutjada per un defensa que la deixa a peus de Simeó; paret perfecta amb Gallardo, que li torna perquè amb l’esquerra xutés un tir ras, sec i enverinat que el porter desvia, però Oscar que seguia la jugada, també amb l’esquerra la creuà imparable.

Tres punts també molt treballats, davant un bon equip que ens ha posat les coses molt costa amunt.


Marc Llavall, home de gran altura, gravant per Angulària TV.

ANGULÀRIA: Adrià, Toldrà, Piore, Simeó, Baiget, Oscar, Kevin, Gallardo, Mimit, (Parrata) Mamadou, Segués, (Martin),
 
VILANOVA DE L'AGUDA: Genis, Esteve, Cusola, Gonzalez, Rostas, Martins, Sabando, (Dimitrov), Niang, Samarra, V. Esteve, Reig, (Bastian).
 
GOLS: 1-0, min. 24, Mimit; 1-1, min. 67, Rostas; 2-1, min. 77, Oscar.
 
ARBITRE: Marc Boleda, bé.


diumenge, 29 d’abril de 2018

LA SEU D'URGELL 0 - 1 ANGULÀRIA


VICTÒRIA MOLT TREBALLADA

 

A falta de quatre jornades per acabar la lliga, l’Angulària aconseguí a La Seu, una victòria de prestigi que el manté en segon lloc en solitari a la taula i és consolida com un clar candidat a la promoció d’ascens. Molt s’haurien de tòrcer les coses per que així no fos.

Va ser un partit molt intens i complicat en un camp on pocs hi han pogut treure els tres punts. Però l’actual Angulària, seguint en la seva bona ratxa de victòries consecutives, nou, està pletòric de confiança, joc i força; motiu pel qual, és fa molt difícil pels contraris, fer-se amb la victòria, ni tant sols foradar porteria. De les nou victòries seguides, en set, han mantingut la porteria zero. Un bon bagatge per encarar la recta final.
Presentació i salutació dels dos equips.

Com dic a la capçalera, va ser un triomf molt treballat i ben plantejat pel tècnic Pol, que estudia al contrari i prepara els partits segons convé. Tots els jugadors es van buidar, del porter a l’últim que va intervenir. Calia posar tots els sentits per recuperar els punts que en el partit d’anada s’endugueren d’Anglesola. Aquell va ser un xoc molt diferent.

Amb un domini altern, anaven passant els minuts sense haver-hi un dominador clar, i ben bé s’endevinava que el qui marqués un gol, s’anotaria  la victòria.
Gallardo, encarant porta i tot La Seu tancat.

Fins al descans, es veguer un lleuger domini dels locals, que se sentien superiors i no admetien que el marcador, encara no s’hagués bellugat.

Però a la represa, amb els canvis de rigor, habituals en el tècnic, una vegada estudiada la forma de fer mal al contrari i pressionant els punts més febles dels locals, l’Angulària ja començava a fer-se amo del partit i conduir-lo al lloc i situació que més interessava.
La nostra banqueta, i perill per Adrià.

Així fou,  que al minut 75, i amb La Seu controlada, una combinació entre Baiget i Jony, permetés a quest, posar la pilota entre línies a Oscar, que havia entrat de refresc, i guanyant per velocitat al defensor, es plantà i driblà al porter en la seva sortida desesperada, per creuar-la al fons de la xarxa.

Un gol que buscàvem i vam trobar davant la desesperació dels locals que no s’ho creien, i feien tot lo possible per esmenar el marcador, inclòs atravessant els límits permesos. Tirant d’ofici, van provocar l’expulsió d’un jugador, i encara quedaven quinze minuts. Doncs precisament en aquest període, va ser quan l’Angulària, amb deu, va jugar millor i va crear ocasions per ampliar el resultat.
Centrada de Jony a Oscar, per marcar el 0-1.

Tant es així, que al minut 85, en una ocasió manifesta de gol, el porter de La Seu i fora l’àrea, es carregà literalment  al nostre davanter Jony, amb la corresponent vermella.

Els locals, un pel  esverats, volien empatar el partit com fos, sense respectar res i provocant al contrari perquè respongués a les males maneres. I se’n van sortir; una doble entrada esgarrifosa va provocar una lesió a la tíbia de Jony; aquest va respondre verbalment, i vermella directa.
Tot una pinya celebrant el gol de la victòria.

Sort que ja corria el minut 90, i les coses no van anar a més. Sis minuts d’afegit, xiulet final, i tres punts importantíssims cap a casa. Victòria si, però la vam pagar massa cara.
Relaxats i amb els tres puntets a la butxaca.
 
LA SEU D'URGELL: Escolà, Alart, Carrion,(Caminal), Ermengol, Sabarich, Rivero, (Casanova),  Grau, Colell, Martinez, Ferreira, Castillejo, (Roelas).
ANGULÀRIA: Oliver, Radu, (Mamadou),Toldrà, Jony, Baiget, (Simeó),  Kevin, (Martin),  Gallarto, Mimit, Ospina, Arrufat, Segues, (Oscar).
GOL: 0-1, min. 75, Oscar.
ARBITRE: George Pacurar, bé.