LINYOLA 2 - 0 ANGULÀRIA

L’ANGULÀRIA NO VEU PORTA

En la jornada 29 del campionat de Segona Catalana, l’Angulària ha tornat a vindre de vuit cap Anglesola, estem negats de cara a porta.

És difícil i es fa molt costa amunt poder defensar un resultat favorable, ja que sempre anem com a molt, defensant l’empat inicial del 0-0, i si no som capaços de marcar algun gol, arriba un moment que en alguna ocasió, els contraris ens superen inaugurant el marcador.

Es veritat però, que la rereguarda i la línia de mig camp fan un treball fabulós, i els rivals es veuen molt ben frenats i tenen dificultats per foradar la porteria, avui defensada per Matamala, que ha fet un bon treball, però que no ha pogut acabar els noranta minuts per culpa d’una lesió al turmell.

La principal dificultat que avui s’ha trobat l’Angulària ha estat el pèssim i desastrós terreny de joc, crec que es el pitjor camp de la categoria. No hi ha forma de controlar la pilota ni fer cap jugada per terra, ni és gespa ni és terra; un terreny desigual que barrejat a la pluja caiguda, s’ha convertit en impracticable, amb el risc de produir lesions, conseqüència de la relliscada que ha sofert el nostre porter Matamala.

Abans també ha tingut que marxar del camp Radu, lesionat igualment; i és que avui malgrat la poca punteria anglesolina, s’han ajuntat un cúmul de despropòsits en contra nostra que han fet impossible sumar algun punt.

Veritablement prou s’ha fet com per considerar que fins i tot perdent, l’Angulària ha fet un bon partit, sobretot en tasca defensiva, doncs el primer gol no ha arribat fins al minut 77 obra de Lavin al creuar de volea un centre passat i que res ha pogut fer el porter.

El segon ja al minut 89 quant ja ocupava la porteria un jugador de camp al estar lesionat l’altre porter, un xut de lluny de Gamero que ha sorprès a Piore, ajudat per un bot defectuós de la pilota, conseqüència del impresentable estat del terreny de joc. Algú hi tindria que posar remei.

Dijous vinent ens desplaçament a La Seu d’Urgell per disputar el partit que va ser ajornat el seu dia per la neu, l’hora serà dos quarts de deu del vespre.

Esperem tornar amb millors sensacions. 

A la foto Ricky, nou reforç procedent del Balafia

ANGULÀRIA 1 - 3 ARTESA DE SEGRE

OCASIÓ PERDUDA

La Festa dels Tres Tombs d’Anglesola no ha estat propicia pels interessos de l’Angulària, que ha desaprofitat una bona ocasió per sortir de la posició  perillosa que ocupa.

És veritat que no hem perdut cap lloc, donat que els equips que superem a la taula, també han perdut els seus respectius partits, però de sumar tres punts mes, i tenint en compte que ens queda per jugar un partit ajornat bastant assequible, tindríem la possibilitat de sortir de la zona que crema.

Ha estat una llàstima, ja que el resultat no reflecteix amb justícia lo que s’ha vist al camp.

La línia defensiva que era un dels punts mes forts i fiables, avui no ha tingut el seu millar dia, donant facilitats a les poques arribades per banda Esquerra, i que els artesencs han explotat creant les dos jugades convertides en gols als minuts 10 i 19 de l’inici.

El tercer al minut 35, ha esfumat les esperances de poder treure alguna cosa positiva d’aquest partit  que l’Artesa, sense fer gran cosa, n’ha tingut prou per assegurar-se un bon coixí de cara a la segona part.

Nosaltres també hem disposat de tres ocasions claríssimes en aquesta part, que no hem sabut definir com els rivals; aquesta és la gran diferencia.

La segona part es presentava mes emocionant i amb possibilitats d’aconseguir el miracle, ja que al minut 54, Gallardo de falta directa posava un esperançador 1-3 al marcador, tant que ha fet recular l’alegria dels visitants, endarrerint  línies i contrarestant el poder de reacció que mostrava l’Angulària, reacció que s’hagués materialitzat si uns minuts mes tard,  l’àrbitre hagués xiulat un penal fet a Abdoulaye que podia significar el 2-3 amb molt temps per davant. 

Però no ha estat així i l’Artesa amb dos línies defensives ben organitzades anava parant el setge local, tirant d’ofici com és habitual en equips bregats a la categoria.

I amb aquesta tònica han aguantat fins al xiulet final, a excepció d’algun tímid contracop, que en aquesta segona meitat sí ha defensat be la rereguarda anglesolina, i enduent-se els tres punts que els situa en una posició mes o menys tranquil·la, donat que també es trobaven en llocs de perill.

Ens queden set finals, tres a casa i quatre fora, a quina mes difícil. Si dels 21 punts en joc fóssim capaços de sumar-ne 9 o 10, segurament estaríem parlant de que hem salvat la categoria, però per això ens ha de sortir partits mes complerts que el d’avui.

ALPICAT 3 - 0 ANGULÀRIA

DERROTA AL CAMP DEL LIDER

A la foto Pol Rigart, nova incorporació procedent del Guissona.        

En partit corresponent a la jornada 27 de Segona Catalana, l’Angulària ha caigut derrotat al camp del líder Alpicat.

Una derrota en cert modo previsible, per la superior qualitat i conjunció demostrada en tot lo que va de competició, un equip que disputa una lliga apart de bona part dels conjunts restants; no ha estat cap humiliació deixar-hi els tres punts.

L’Angulària mai ha baixat els braços, plantant cara a un equip que ha volgut venjar-se de lo que no va poder aconseguir en el partit d’anada al nostre camp, en el que es va haver de conformar en treure un sol punt, empatant el partit a un gol.

La curta banqueta de recanvis, a causa de les múltiples lesions que pateixen jugadors clau, també han afavorit als locals que no han trobat tanta resistència com la habitual, i han desplegat un futbol pràctic que els ha dut a la consecució dels tres gols.

No obstant tot, considero el resultat un pel fora de lloc, ja que a la primera part, a banda del gol als quinze minuts, fins al descans, diferents fases del encontre han estat de domini nostre, sobre tot els darrers vint minuts; no hagués sorprès a ningú que un empat al descans, figurés al marcador, però les ocasions que hem tingut, no s’han transformat.

El començament de la represa, ha estat nefasta pels nostres interessos, doncs en nou minuts ens han clavat els altres dos gols, i això era una llosa difícil de superar.

El primer com dic, als quinze minuts en una internada per banda esquerra, que la defensa no ha pogut aturar, l’ha rebutjat el porter anant als peus de Garriga que no ha perdonat.

El segon, al minut 49 i obra del mateix jugador, l’ha rematat de cap un corner passat, i malgrat que Adrià ha intuït la trajectòria, se li ha esmunyit de les mans, entrant plorant la pilota al fons de la xarxa. Aquesta acció no ha restat mèrits a la gran actuació del nostre porter, que ha tingut una tarda excel·lent, a pesar dels tres gols.

El tercer  al minut 54 ha estat el millor de la tarda en que Gomà acaba una gran triangulació de tota la davantera, i aixecant-la per damunt de Adrià, aconsegueix l’últim de la tarda.

Hom pensava que mancant encara molts minuts, podíem marxar amb un resultat molt mes ampli i dolorós, però els nostres han aguantat amb molt d’orgull i esperit d’escurçar diferències, jugant i deixant jugar un matx que ha destacat per la seva esportivitat, doncs tant sols s’ha vist una targeta groga per part local i cap pels anglesolins.

Hem completat els tres partits seguits jugant a fora de casa, i tant sols hem esgarrapat un punt a Tremp; esperem que com a locals les coses ens vagin millor i puguem sortir de la zona perillosa que ocupem.